Companyes, companys,
Torna el setembre. Els llibres nous fan olor de tinta i de presses. Les agendes encara estan netes. Ens retrobem amb els companys del centre i coneixem les noves incorporacions. Les famílies tornen a omplir les portes dels centres amb les mateixes preguntes de sempre... I nosaltres?
Nosaltres tornem a carregar la motxilla. Però no només portem llibres. Portem, a més a més, hores d'assessoraments, conflictes laborals, convenis que coixegen, reunions on sembla que parlem en idiomes diferents, i aquella eterna sensació de lluitar contra estructures que ens volen muts, dòcils i agraïts.
Però aquí estem. I no hem vingut a acompanyar el curs. Hem vingut a treballar i a remoure’l, a exercir la nostra professió al mateix temps que lluitar per la seva dignitat i defensem els nostres drets laborals.
Els afiliats/des i RLTs de la FEUSOC no som una peça del decorat. Som el motor invisible que fa possible que els nostres companys docents, educadores, monitores, i professionals de l’educació tinguin veu, drets i dignitat. Som part del sindicat que no té padrins, però sí milers de raons.
Aquest curs no comença únicament amb bons propòsits: comença amb una advertència sindical.
O avancem, o retrocedim.
No hi ha zona de confort quan es trepitgen drets o quan ens volen fer creure que ser precari és normal.
Som constructors d’un sindicalisme viu, combatiu, i al servei de totes les realitats educatives de Catalunya.
I sí: també som els que piquem pedra en silenci, els que escoltem quan ningú més ho fa, els que aixequem telèfon per dir:
“No estàs sola. Anem a per totes.”
Aquest missatge no és per felicitar-nos l’inici de curs.
És per recordar-nos per què som USOC.
I per advertir a qui calgui que ens trobarà a tot arreu on hi hagi una injustícia educativa.
Així que: posem-nos les sabates còmodes, afilem arguments, omplim-nos de paciència i orgull.
Ens espera un curs intens. Però som la FEUSOC. I si alguna cosa sabem fer, és transformar la ràbia en acció i la vocació, en força col·lectiva.
Endavant, companyes i companys. Que tremoli qui s’ho mereixi.
FEUSOC