Heu oblidat la contrasenya?                                                                                                                        Índex de notícies

    Notícies

    77.978 signatures al Parlament perquè la llei del 6% inclogui també la concertada

    per Secretaria de Comunicació -
    Actualitat FEUSOC

    77.978 signatures al Parlament perquè la llei del 6% inclogui també la concertada

    L’entrega visualitza el suport social a les esmenes presentades i reforça l’exigència que el finançament educatiu arribi també al sector concertat.

    Entrega de signatures al Parlament
    Entrega de signatures al Parlament
    Entrega de signatures al Parlament

    Podeu lliscar les imatges horitzontalment per veure tota la galeria.

    Parlament de Catalunya 77.978 signatures Escola concertada

    La Federació d’Ensenyament de la USOC (FEUSOC) ha participat aquest dimarts en l’entrega al Parlament de Catalunya de les 77.978 signatures recollides per donar suport a les esmenes presentades a la proposició de llei de garanties del finançament del sistema educatiu català amb un mínim del 6% del PIB per a l’educació.

    L’objectiu és clar: que aquest increment de finançament arribi també al sector concertat i es tradueixi en millores reals per al conjunt del Servei d’Educació de Catalunya.

    La delegació s’ha reunit amb el president del Parlament per traslladar-li tant el lliurament de les esmenes com el suport social recollit al voltant d’aquesta demanda. L’acte ha servit per visualitzar que una part molt important de la comunitat educativa reclama que qualsevol avenç en finançament no deixi fora la concertada.

    Un primer pas que no resol les qüestions de fons

    Des del sindicat s’ha valorat que l’acord signat recentment amb el Govern és un primer pas, però s’ha insistit que no resol encara qüestions de fons que afecten directament les condicions laborals del personal de la concertada.

    Un dels elements que s’han volgut posar sobre la taula és la situació del personal afectat per la pèrdua de concerts. El secretari general, Enrique Gallego, ha advertit que la renovació de concerts, tal com està plantejada actualment, podria comportar la pèrdua de més de 300 llocs de treball en els pròxims sis anys i ha reclamat un acord urgent que garanteixi el manteniment dels llocs de treball i la recol·locació del personal afectat.

    També ha recordat que aquesta demanda ja es va traslladar al Departament el maig de 2025 i que, a hores d’ara, encara no hi ha hagut una resposta satisfactòria.

    Idea clau: no hi pot haver una millora real del sistema educatiu català si es continua deixant fora la concertada quan es parla de finançament, qualitat educativa i drets laborals.

    Continuar treballant per aconseguir avenços concrets

    El sindicat ha remarcat igualment que continuen pendents qüestions essencials que afecten directament les condicions laborals del personal de la concertada. En aquest sentit, continua treballant amb el Departament d’Educació i amb diferents partits polítics per defensar aquestes reivindicacions i impulsar avenços concrets per al sector.

    Entre aquestes qüestions, ha situat la necessitat d’una reducció progressiva de les hores lectives, millores per al personal d’administració i serveis, un reforç de les escoles d’educació especial, un increment de les plantilles per equiparar-les a les del sector públic i l’homologació retributiva i de condicions de treball de tot el personal.

    Així mateix, s’ha denunciat l’existència de plantilles asimètriques i una desigualtat estructural que fa massa anys que s’arrossega. Per això, s’ha defensat que no hi pot haver una millora real del sistema educatiu català si es continua deixant fora una part del servei públic educatiu quan es parla de finançament, qualitat educativa i drets laborals.

    Les 77.978 signatures lliurades al Parlament reforcen aquesta exigència i evidencien que hi ha un suport ampli perquè la futura llei incorpori també les necessitats de la concertada.

    La FEUSOC impulsa la campanya IGUALTAT amb una recollida de signatures arreu de l’Estat

    per Secretaria de Comunicació -
    Capçalera també concertada

    El Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports està impulsant un nou projecte de llei que fixarà un topall legal, amb caràcter estatal, a la jornada lectiva màxima del professorat d’Infantil, Primària i Educació Especial en 23 hores, i en 18 hores per a la resta dels ensenyaments, tot i que exclusivament per als centres públics.

    La Llei Orgànica d’Educació recull, en l’article 108.4, que «la prestació del servei públic de l’educació es realitzarà a través dels centres públics i privats concertats».

    Des del seu origen, el sistema de concerts, en els Pressupostos Generals de l’Estat, a l’article 13, estableix que la jornada completa del professorat de la concertada, sense diferenciar etapes educatives, és de 25 hores. Tanmateix, si el nou projecte de llei estableix una jornada lectiva màxima inferior per raons de qualitat educativa i benestar docent, caldria que aquesta mesura s’apliqués també al professorat de la concertada, que forma part igualment del servei públic educatiu, especialment quan es tracta d’una regulació de rang superior i de compliment obligat.

    Cartell també concertada

    El nou projecte de llei defensa que aquesta jornada lectiva de 23-18 hores és un factor de qualitat molt important per al servei públic educatiu i una millora del benestar docent que permetrà alliberar temps per a tasques pedagògiques, coordinació i atenció a l’alumnat.

    Per què no s’aplica també aquesta jornada màxima al professorat de la concertada? Tornem a ser discriminats? I també el nostre alumnat?

    És el moment de reclamar igualtat laboral per garantir la qualitat del servei públic educatiu en tots els centres de la xarxa sostinguda amb fons públics.

    Signa aquesta petició, aturem una altra discriminació

    Signa aquí:

    https://www.tambienconcertada.es/ca/

    Set de cada deu docents han patit agressions en l’exercici de la seva tasca

    per Secretaria de Comunicació -

    Set de cada deu docents han patit agressions en l’exercici de la seva tasca

    Els resultats de l’enquesta sobre el reconeixement de l’autoritat pública del docent i les situacions d’agressió al professorat posen de manifest una realitat preocupant als centres educatius de Catalunya.
    73%
    del professorat afirma haver patit amenaces o agressions
    90%
    coneix casos similars entre companys i companyes
    97,8%
    considera necessari reconèixer l’autoritat pública del docent

    L’estudi ha recollit 6.040 respostes de professionals de l’educació, cosa que permet obtenir una radiografia significativa de la situació que viu el col·lectiu docent.

    Segons les dades obtingudes, prop del 73% del personal docent afirma haver patit algun tipus d’amenaça o agressió mentre desenvolupava la seva tasca professional, mentre que més del 90% assegura conèixer casos similars entre companys i companyes de professió. Aquestes xifres evidencien que les agressions al professorat no són episodis puntuals, sinó una problemàtica present en molts centres educatius del país.

    L’estudi també mostra que la violència verbal és la forma d’agressió més habitual, sovint en forma d’insults, amenaces o desautoritzacions. En la majoria de casos aquestes situacions provenen de l’alumnat, però també es registren episodis protagonitzats per famílies, fet que evidencia una tensió creixent en les relacions dins la comunitat educativa.

    El 97,8% del professorat considera necessari que Catalunya disposi d’una normativa que reconegui l’autoritat pública del docent.

    Pel que fa a la resolució d’aquestes situacions, els resultats indiquen que la mediació interna als centres és el mecanisme més utilitzat. Tot i això, l’enquesta també posa de manifest que una part significativa dels casos no es denuncien o no reben una resposta institucional clara per por a possibles represàlies.

    Garantir entorns educatius segurs, respectuosos i amb suport institucional al professorat és una condició imprescindible per al bon funcionament del sistema educatiu.

    Una demanda traslladada al Parlament

    El mes de desembre es va sol·licitar al Parlament de Catalunya la compareixença per exposar la situació que viu el professorat als centres educatius i traslladar la preocupació del col·lectiu docent davant l’augment d’agressions.

    Des del sindicat es reclama que es reconegui el docent com a autoritat pública i es demana el suport del Govern i de l’Administració educativa per fer front a les agressions que pateixen les treballadores i treballadors de l’educació.

    És el moment d’afrontar un greuge estructural que dificulta el desenvolupament de la tasca docent i d’impulsar mesures que garanteixin entorns educatius segurs, respectuosos i amb suport institucional al professorat.

    Consulta l’informe complet de l’enquesta
    Descarrega l’informe complet

    L’acord signat a la pública no resol la situació de la concertada

    per Secretaria de Comunicació -

    L’acord signat a la pública no resol la situació de la concertada

    Aquest acord pot generar titulars, però no dona resposta als problemes estructurals del sector concertat ni a les necessitats reals dels professionals que hi treballen.

    L’acord presentat recentment regula les condicions del professorat de la funció pública. Però cal dir-ho clarament: aquest acord no resol la situació de la concertada ni del conjunt del sistema educatiu.

    No s’aplica al sector concertat

    Aquest és un acord de la mesa de la funció pública i regula les condicions del professorat funcionari. El personal de la concertada depèn del conveni col·lectiu del sector i dels mòduls de concert que fixa l’Administració.

    Les millores que eventualment arriben al sector concertat ho fan gràcies al principi d’analogia retributiva establert en el conveni català.

    Una pujada salarial molt limitada

    La pujada real és aproximadament d’uns 50 euros bruts mensuals cada any, fins a arribar aproximadament a 200 euros bruts mensuals l’any 2029.

    És una pujada gradual que, en un context d’inflació acumulada, pot quedar parcialment absorbida pel cost de la vida.

    No recupera el poder adquisitiu

    El professorat acumula anys de pèrdua de poder adquisitiu. Després de més d’una dècada de retallades i congelacions salarials, aquest increment és clarament insuficient per compensar la pèrdua acumulada.

    Sense millores estructurals

    L’acord no incorpora cap de les millores estructurals que fa temps que reclama el sector.

    • reducció general de la càrrega lectiva
    • reducció d’hores lectives per edat
    • millores en les substitucions
    • reforç real de plantilles

    El PAS torna a quedar fora

    El personal d’administració i serveis continua sense millores significatives, malgrat ser imprescindible per al funcionament dels centres educatius.

    El sistema educatiu necessita finançament real, millores estructurals i una homologació efectiva de les condicions laborals.

    Posició de FEUSOC

    La concertada necessita una negociació pròpia que permeti abordar les necessitats reals del sector i garantir condicions laborals dignes.

    • homologació real amb la pública
    • millores estructurals de plantilles
    • reducció de la càrrega lectiva
    • millores en el sistema de substitucions
    • finançament adequat del sistema educatiu

    Només amb una negociació real del sector es podran afrontar els reptes del sistema educatiu i garantir unes condicions laborals justes per a tots els professionals.

    FEUSOC · Defensa de les condicions laborals dels professionals de l’educació
    Temes anteriors...