Federació d'Ensenyament USOC

El 5 d’octubre celebrem el Dia Mundial de les i els Docents. La Federació d’Ensenyament de la USOC s’uneix a aquesta campanya mundial amb l'objectiu de destacar aspectes essencials de l’educació. Enguany, el lema és "Valorar la veu docent”, que reflecteix moltes de les nostres reivindicacions en els darrers anys. Per a la FEUSOC, cap solució educativa serà efectiva si no es reconeix el professorat com a veritable protagonista. Les administracions públiques i les patronals dedicades a l’ensenyament haurien de prioritzar la millora de la qualitat, el nivell i les condicions laborals del professorat.

Això és fonamental per assolir l'excel·lència que desitgem. Cal invertir en la formació continuada dels docents , així com en les seves condicions laborals i salarials, tant en l’escola pública com en la concertada i privada. Des de la FEUSOC denunciem que no s’està avançant en aquesta direcció. Al contrari, el professorat  està cada vegada més sobrecarregat, amb més responsabilitats educatives i socials, més burocràcia, i una càrrega horària que es fa insostenible. És comprensible, per tant, que cada cop menys professionals vulguin dedicar-se a la docència en determinades àrees i matèries.

Demanem mesures concretes per enfortir el col·lectiu docent, implementar polítiques que facin la professió més atractiva i, sobretot, despolititzar les qüestions educatives. És essencial comptar molt més amb el professorat quan es prenen decisions, oferint-los més autonomia i valorant el seu criteri professional.

Aquest Dia Mundial és una ocasió perfecta per reconèixer que sense el professorat no hi ha avenç en l'educació. Posar el professorat al centre ha de ser la nostra màxima prioritat. Dignifiquem la professió docent, la seva tasca és fonamental per a la formació de les futures generacions.

El passat 4 de setembre, la Federació d'Ensenyament es va reunir amb la Consellera d’Educació per exposar un conjunt de propostes clau destinades a millorar el sistema educatiu a Catalunya. Aquesta trobada va abordar temes crítics com el finançament, les condicions laborals del personal docent, la situació dels centres d’educació infantil, i les mesures necessàries per garantir una educació inclusiva i de qualitat.

Durant la reunió, es van plantejar els següents punts prioritaris:

1.       Augment del finançament del sistema educatiu

Vam destacar la necessitat d’un augment progressiu del pressupost destinat a l’educació fins a arribar al 6% del PIB, tal com estipula la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Aquest increment és fonamental per fer front a la davallada demogràfica, cosa que permetria reduir les ràtios d’alumnes per aula i així milloraria la qualitat educativa.

 2.      Revisió de l’avaluació de competències i digitalització

Davant els resultats preocupants de les proves de competències bàsiques, especialment en les àrees de lectura comprensiva i matemàtiques, es fa evident la necessitat d’una reflexió pedagògica profunda a la comunitat educativa i política

 3.       Reforma del calendari escolar

Vam proposar la instauració d'un període mínim de cinc dies laborables per a la preparació del curs a principis de setembre, facilitant l'inici del curs abans de l'11 de setembre, ja que els centres pateixen greus tensions logístiques.

En l’àmbit dels centres concertats, l’ordre del calendari és un element imprescindible a l’hora d’elaborar els calendaris laborals dels docents i del Personal d’Administració i Serveis.

 4.       Garantir una educació inclusiva

La inclusió educativa va ser un dels temes centrals de la reunió. Vam reivindicar l’increment de la inversió per a la correcta implementació del decret 150/2017, que regula la inclusió educativa, demanant formació especialitzada per als docents i personal de suport, així com l’adaptació dels centres educatius a les necessitats dels alumnes amb necessitats especials. També vam defensar la continuïtat dels centres d’educació especial per a alumnes amb necessitats més complexes.

 5.       Desplegament de la Disposició Addicional Trenta-unena de la LEC

Vam posar especial èmfasi en dos punts de la Disposició Addicional Trenta-unena de la LEC:

- Condicions laborals del personal adscrit al Departament d’Ensenyament: Vam reclamar la recuperació de les condicions laborals anteriors al 2012, incloent-hi la jubilació parcial, la reducció de l'horari lectiu per a primària i secundària, i la incorporació de tècnics d'educació infantil (TEI) a totes les aules de P3.

- Internalització dels vetlladors i auxiliars d’educació especial: Vam exigir que aquests professionals passin a formar part de les plantilles dels centres educatius, ja que actualment són gestionats per empreses externes, la qual cosa dificulta el control i la transparència en la seva gestió.

 La Federació d'Ensenyament va insistir en la necessitat d’avançar cap a una inclusió real, amb recursos suficients i personal qualificat per garantir una atenció adequada als alumnes amb necessitats educatives especials. Els docents, sovint sobrecarregats, necessiten suport efectiu per poder oferir una educació de qualitat.

 6.       Català com a llengua vehicular

Durant la reunió, vam subratllar la importància de preservar el català com a llengua vehicular del sistema educatiu, que afavoreix la cohesió social i la integració de l’alumnat.  

 7.       Millores per al sector concertat

Entre les nostres propostes per al sector concertat, vam reclamar l’homologació retributiva i de condicions laborals del professorat de centres concertats amb el dels centres públics, complint la LEC. També vam exigir un increment progressiu de les plantilles docents, la reducció d’hores lectives per a majors de 55 anys, la dotació adequada per al personal d’administració i serveis, així com la cobertura de substitucions des del primer dia. A més, es va demanar reforçar l’autoritat del professorat, garantir la coordinació de COCOBE, i establir una solució per a l’alumnat amb necessitats sanitàries específiques. A més, vam insistir en avançar l’edat de jubilació. Des de la Federació d’Ensenyament de la USOC entenem la docència com a professió de risc. Impartir classes fins als 67 anys posa en perill la salut dels docents, que han de fer front a circumstàncies ambientals i laborals molt exigents.

També vam tractar la qüestió de com el paper del docent s’ha vist desacreditat i ha perdut protagonisme, i sobretot, autoritat. Abans, el professorat comptava amb el respecte dels alumnes i el reconeixement per part de les famílies, cosa que afavoria el desenvolupament de la seva professió. Actualment, la figura del docent està sotmesa a una manca de respecte constant per part de l'alumnat i a l'enfrontament continu amb les famílies. El docent ha passat de tenir la màxima autoritat i gaudir d'un reconeixement social destacat a patir una pèrdua total d'autoritat i un desacreditament. Per aquestes i altres raons, vam demanar  que es reconegui els docents com autoritat pública.

 8.       Recuperació de les condicions laborals als centres públics

En aquesta trobada, vam reivindicar la necessitat de revertir les retallades en les condicions laborals dels docents. Les principals demandes inclouen el retorn del primer estadi als 6 anys amb el reconeixement del deute, la recuperació de les hores lectives reduïdes per als majors de 55 anys i l’equiparació salarial dels docents de FP. També es va posar sobre la taula la necessitat de reforçar la convivència als centres amb mesures disciplinàries efectives i el reconeixement dels docents com a autoritat pública, així com una millora en la gestió de les substitucions i altres condicions laborals com el cobrament de tots els càrrecs i dietes en sortides.

 9.       Atenció al primer cicle d’educació infantil

Un altre dels punts fonamentals va ser la necessitat de reduir les ràtios d’alumnes per mestre a les escoles bressol, adaptant-les a les recomanacions de la Unió Europea. Així mateix, vam demanar que es clarifiqui la normativa sobre la qualificació i nombre de professionals necessaris per atendre les aules amb infants amb necessitats educatives especials. El personal d’aquestes aules hauria d’estar estructurat dins de les plantilles dels centres i no dependre de les demandes puntuals, garantint així un suport adequat i constant.

10.      Els docents, la clau de l’educació.

Per aconseguir-ho, cal millorar l'atenció personalitzada de tots els alumnes, independentment del tipus de centre on cursin els seus estudis (públic, concertat o privat). La crisi demogràfica que estem vivint, especialment en les primeres etapes educatives, ens brinda l'oportunitat de reflexionar sobre el model educatiu que desitgem i les accions que hem de prendre ara per restablir l'educació com una prioritat. Aquest objectiu només és assolible amb docents ben preparats, motivats i enfocats en el seu paper central: la relació educativa entre professor i alumne.

Ens trobem, per tant, davant una oportunitat històrica per avançar en aquesta direcció, situant el professorat com a motor de qualsevol canvi o renovació del sistema. Cal posar el focus en el veritable valor de la tasca educativa. El treball docent requereix un gran esforç, no només a les aules i als centres, sinó també a casa, on es gestionen tasques burocràtiques i es fa front a les dificultats que comporta la convivència en els centres educatius.

La reunió amb la Consellera d’Educació ha estat un pas important per abordar aquestes qüestions crucials. Des de la Federació d'Ensenyament, mantenim el nostre compromís ferm de millorar el sistema educatiu i les condicions laborals del personal docent, tot defensant un model inclusiu, equitatiu i de qualitat per a tothom. Finalment, insistim en la necessitat d'un diàleg obert i sincer amb el Departament d’Educació per abordar urgentment aquests punts. El redimensionament del sistema educatiu serà una realitat, però aquest procés no pot recaure només sobre les espatlles del personal. És hora de tractar el Servei d’Educació des d'una perspectiva global i equitativa.

Avui s’ha publicat el primer acord salarial d’Educació Infantil a Catalunya que permetrà un augment de prop del 45% en quatre anys. Gràcies a les negociacions i a la lluita que hem estat liderant des de la Federació d’Ensenyament de la USOC com a sindicat majoritari del sector a Catalunya.

Amb aquest acord es garanteix un salari digne fins al setembre de 2028 que beneficia a més del 80% de les treballadores i treballadors de les escoles bressol municipals de gestió indirecta de Catalunya. 

Cal recordar que aquest acord sorgeix després de dos anys de negociacions del conveni estatal d’Educació Infantil, durant els quals ha estat necessari recórrer al SIMA per la manca de voluntat negociadora d’alguna de les parts. Ara com ara aquestes negociacions s’han trencat sense arribar a cap entesa i sense cap previsió de noves taules de negociació en l’àmbit estatal on USOC no és el sindicat majoritari. No podíem permetre que els salaris continuessin desfasats respecte a la responsabilitat i dedicació que exigeix la feina de les treballadores i els treballadors del sector.

Continuarem negociant per assolir un pacte per a les treballadores i treballadors de les escoles bressol de gestió directa.

No renunciem a reivindicar un conveni propi signat a Catalunya. És una qüestió de justícia social equiparar els salaris i els drets laborals de les treballadores i treballadors amb la realitat del nostre país.