El sistema educatiu català funciona deficientment.

El resultat de les proves consolida una tendència a la baixa molt preocupant.

El sistema falla des de l’inici de l’escolarització i es fa imprescindible prendre mesures adequades per redreçar la situació.

La publicació a principi de desembre dels resultats de les proves PISA 2022 realitzades per la OCDE als joves de 15 anys d’edat, ha posat de manifest una baixada dels resultats acadèmics en molts dels països europeus respecte a la darrera prova feta l’any 2018.

Què són i què avaluen les proves PISA?

Són unes proves diagnòstiques mostrals que es realitzen a l’alumnat de quinze anys per avaluar l’estat dels sistemes educatius dels diferents països membres i avaluen: 

- El coneixement aplicat.

- La competència de la lectura: la comprensió lectora.

- La competència matemàtica.

- La competència científica.

La publicació de les dades ha posat de manifest una baixada dels resultats de les proves en molts del estats europeus, si es pren com a referència les dades de l’anterior informe de l’any 2018.

En el cas de l’Estat Espanyol, ha obtingut els pitjors resultats des de que es van començar a fer aquestes proves l’any 2000. Tot i així, és dels estats membres de l’OCDE que ha perdut menys respecte l’any 2018. Retrocedeix en matemàtiques fins els 473 punts i en comprensió lectora 3 punts, per quedar-se en els 474. En l’àmbit de les ciències, la pujada ha estat de 2 punts, arribant als 485

Si ens centrem en la realitat catalana, no només els resultats no són millors que a la mitjana espanyola, sinó tot el contrari. Catalunya es classifica en el “ranking” estatal en penúltim lloc, exclusivament tenint al seu darrera Andalusia. Les dades de l’alumnat català coincideixen la tendència detectada també en a les proves de competències bàsiques realitzades pel Departament d’Educació, en les que ja s’observava la baixa en la competència matemàtica i lingüística.

L’explicació dels resultats no pot tenir una única causa, però la combinació de l’increment de la pobresa infantil, conseqüència de la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la covid-19, afegit a les diferències socioeconòmiques existents entre les famílies que composen la societat, acaben conformant un grup social que té menys possibilitats de finalitzar els seus aprenentatges amb èxit. Amb tot això, és més que evident que el creixent alumnat estranger incorporat al sistema en aquests darrers quatre anys no té les mateixes possibilitats d’èxit que l’alumnat nadiu.

Però són les polítiques educatives les que acaben d’explicar els resultats de les proves diagnòstiques d’avaluació del sistema educatiu, des del Govern de l’Estat que fixa la normativa bàsica, mitjançant les lleis orgàniques i els decrets de desplegament de les lleis, a la Generalitat de Catalunya que en l’àmbit de les seves competències acaba concretant els currículums que s’aplica al sistema educatiu català. La LOMLOE, darrera reforma de la Ley Orgánica de Educación, conforma un currículum complex, molt globalitzat i basat essencialment en l’aprenentatge per competències. Si no s’acaba d’aplicar bé i l’alumnat no porta una bona base, el caràcter constructivista del model no acaba de funcionar i alenteix molt els aprenentatges i si a això hi afegim la gran diversificació curricular actual que provoca una gran dispersió de l’alumnat, s’acaba dibuixant un panorama que de no rectificar-se anirà a pitjor. No pot recaure sobre l’escola la solució de tot allò que succeeix al món. L’escola ni pot ni té temps.

El sistema d’avaluació derivat de la LOMLOE està pensat per a que tothom promocioni, amb independència del nivell de coneixements, passi de curs perquè considera essencials la convivència a les aules i el benestar físic i mental de l’alumnat. Des de la USOC entenem que la primera obligació de l’escola és la transmissió de coneixements, la resta, essent també important, està en segon terme.

Hem de focalitzar la mirada per revertir la situació.

D’entrada, cal diferenciar el que és essencial. En l’àmbit de l’ensenyament reglat hi ha dues grans competències de caràcter troncal; fonamentals perquè són l’eina per a fer possible amb èxit la resta d’ensenyaments: la competència lingüística i la matemàtica. Sense un bon aprenentatge d’aquestes, la resta trontollarà més aviat que tard. No podem construir sobre una base dèbil, insegura. Un bon aprenentatge de la lectura aporta una bona comprensió de tot allò que llegim o expressem oralment o per escrit, de qualsevol tema, de qualsevol àrea. Una situació similar ens aporta el domini i comprensió de la competència matemàtica.

Si hi ha voluntat de millora serà necessari prioritzar els instruments que ens permetrà avançar. Cal revisar el currículum, reforçar l’essencial per acabar millorant en tot.

 Cal més inversió en educació.

Sense cap dubte! Catalunya és de les comunitats autònomes que dedica menys recursos en educació, referenciant-los al Producte interior brut. La Pròpia Llei d’Educació de Catalunya (2009) estableix que s’ha d’avançar per arribar una inversió del 6% del PIB. Falta molt de camí per recórrer:

-      Baixada de les ràtios d’una forma més accelerada. Cal una atenció encara més personalitzada per detectar i corregir les dificultats de l’alumnat a temps.

-      Incrementar les plantilles docents i d’atenció a la diversitat.

-      Millorar els serveis educatius per a fer-los més accessibles.

L’increment de la dotació pressupostària ha de ser una realitat ja de cara a l’any 2024. Arribar al 6% és una necessitat de país, però la despesa ha de ser per a l’alumnat que està escolaritzat a tots els centres educatius de Catalunya finançats amb fons públics. Tots aquests centres formen el Servei d’Educació de Catalunya i haurien de ser-hi en igualtat de drets i deures.

La Comunitat Educativa ha de reaccionar i el Departament d’Educació ha de posar els mitjans per revertir amb urgència els resultats negatius de les proves PISA i les de les competències bàsiques.

Està en joc el futur del país.