La situació de violència als centres educatius ha anat augmentant any rere any. 

El tema sovint queda silenciat i sembla com si políticament fos incorrecte de tractar, sobretot perquè l'Administració no fa públiques les agressions i amenaces a docents i a altre personal dels centres, per part d'alguns alumnes (cada vegada més joves) i familiars.

Què es pretén amb aquesta manca de transparència?

Vol el Departament evitar que la imatge dels centres o de la pròpia Administració quedi esquitxada?

Veiem contínuament com el Conseller d'Educació vol cuidar la imatge del Departament a totes les rodes de premsa, presentant una educació idíl·lica, allunyada de la realitat i sense posar fil a l'agulla per solucionar aquest greu problema que pateixen els seus professionals que són víctimes  d'insults, cops, empentes..., de familiars i d'alumnat.

Viure situacions diàries de destrosses de material i instal·lacions, impossibilitat de mantenir un clima d'aprenentatge a l'aula, desobediència manifesta, encaraments a treballadors dels centres, amenaces i insults a professionals i a altres alumnes, desmotiva per a la realització de la feina i deteriora greument la convivència. 

L'alumnat que vol aprendre i formar-se, veu els seus drets trepitjats i els equips directius no tenen els recursos per resoldre aquest greu problema. Per tant, moltes vegades els fets queden impunes.

Els treballadors tampoc estan assessorats i recolzats per l'Administració i gairebé mai denuncien els fets.

CAL ENTOMAR AQUESTA PROBLEMÀTICA I REFORÇAR LA FIGURA I CONFIANÇA DEL PERSONAL DOCENT I NO DOCENT DELS CENTRES.

La Federació d'Ensenyament de la USOC EXIGEIX que els treballadors de tots els centres educatius, públics, concertats i privats, siguin declarats autoritat pública, que siguin assessorats i protegits per l'Administració i que es reguli una clara legislació sobre el tema que s'apliqui ràpidament als infractors, incloent les responsabilitats subsidiàries dels pares o tutors dels fills/es menors d’edat.