Lluitem pel creixement dels salaris i les pensions.
Manifestació a Barcelona
11:30 h. Plaça Universitat
La USOC celebra el Dia Internacional del Treball com a data solidària, en la qual de forma especial reivindiquem un món més humà i més just.
Ho fem aquest any 2018 en un context de recuperació econòmica que ho és només per a uns pocs. Després de deu anys de crisi econòmica, hem patit unes polítiques que han generat una enorme desigualtat social i una pobresa que no deixa d’incrementar-se. El nostre país és el tercer amb major desigualtat de la Unió Europea i en on aquesta ha crescut més que en cap altre en l’última dècada. I ho és perquè la factura d’aquesta crisi l’està pagant exclusivament la ciutadania, deixant a molta gent sense feina, desprotegida, amb una pronunciada precarització del mercat laboral i un vertiginós descens de salaris i pensions.
Aquesta és el nostre deute pendent. I mentre augmenta per moments, se segueixen sense escometre les mesures urgents més necessàries, com és una profunda reforma fiscal; l’aposta per un nou model productiu; una política industrial integral; un sistema de formació per a l’ocupació de qualitat; un pla estratègic per a l’energia; un nou projecte d’infraestructures; la persecució decidida del frau i la fi dels paradisos fiscals; l’aposta real per polítiques d’igualtat i un llarg etcètera.
I la clau, sens dubte, per al pagament d’aquest deute que afecta milions de treballadors passa per l’aprovació d’una nova legislació en matèria d’ocupació. La Reforma Laboral ha complert sis anys reduint els drets dels treballadors i treballadores, debilitant la negociació col·lectiva; millorant els números, però fent crònica la temporalitat i la parcialitat. L’índex de precarietat elaborat per Eurostat assenyala que el 56,8% de l’ocupació creada al país és precari, enfront del 22% en el conjunt de la Unió Europea; tenim un mercat laboral amb una rotació insostenible i milions de contractes de menys d’una setmana. A més, 3,9 milions de persones romanen avui en dia inscrites en els Serveis Públics d’Ocupació i més de la meitat no perceben cap prestació o subsidi. És també molt significatiu que hi hagi més persones percebent el subsidi que les que reben la prestació contributiva, a Catalunya les persones en atur són 411.461.
Es destrueix ocupació estable i se substitueix per una ocupació de baixíssima qualitat mentre s’incrementen els beneficis empresarials i mentre que el pes dels salaris respecte al PIB només arriba al 47%, el nivell més baix des de 1989. Aquest deute és la que volem fer protagonista aquest 1r de maig de la USOC: els salaris, prestacions i pensions no poden seguir perdent poder de compra.
No hi haurà una veritable recuperació sense feina digna i fins que els salaris no surtin de la crisi. Fruit d’un diàleg social sectari i institucionalitzat, els anomenats sindicats majoritaris i les patronals han acordat en els últims anys uns increments absolutament insuficients, mitjançant els acords de negociació col·lectiva que han acabat sent declaracions d’intencions amb forquilles d’increments simbòlics.
Per 2018, tot i les crides alertant de la necessitat d’incrementar els salaris que han realitzat la CES, CSI i altres organismes internacionals, aquests agents no han estat capaços de pactar un increment salarial. Assisteixen a negociacions a porta tancada, amb absolut obscurantisme, mentre que la suposada recuperació passa de llarg i ni frega els salaris dels treballadors i treballadores. No ens oblidem d’aquest 13% de persones que, tot i tenir una feina, perceben una renda inferior al llindar de la pobresa.
A aquesta negociació se suma un increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per als pròxims tres anys que, a més de ser deficient, està condicionat a l’augment del PIB i de l’afiliació a la Seguretat Social. Un increment més propagandístic que efectiu, sense pujar l’Indicador Públic de Renda a Efectes Múltiples (IPREM), que afecta el càlcul de la major part d’ajuts públics i prestacions socials, i que està congelat des de 2010.
A Catalunya cal recuperar el funcionament de les institucions on es prioritzi l’agenda social i la formació d’un Govern que apliqui la llei de Renda Garantia de Ciutadania, la llei contra la pobresa energètica, les polítiques actives d’ocupació i polítiques industrials i de desenvolupament de les infraestructures.
Per això, la USOC vol en aquest 1r de maig dir ben alt que un altre diàleg social és possible, que aquest país necessita un sindicalisme plural, com ho és la societat. I que avui en dia és més necessari que mai superar el bisindicalisme, que es modifiqui la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS), juntament amb la legislació en matèria d’eleccions sindicals: perquè no té cap justificació que hi hagi privilegis i regles de joc diferents per a uns i altres. És l’hora de democratitzar el panorama sindical.
En conseqüència aquest 1r de maig és l’ocasió per sortir al carrer i reivindicar la justícia social davant els greus desajustos socials i exigir a la patronal i a les administracions la millora dels salaris, de les pensions i que es treballi per a la plena ocupació i els nous drets que cohesionin el nostre mercat de treball i permetin que el creixement de l’economia serveixi per millorar les condicions de vida i treball dels ciutadans i ciutadanes del nostre país.
!!!!!! PARTICIPA AMB LA USOC EN AQUEST PRIMER DE MAIG !!!!!!!